Aquest arrullo o embolcall, és un encàrrec que em van fer abans del meu "accident". Volien la roba molt semblant al que faig fer pel meu nét, les robes eren del TM i ja no les tenia.
Al final i després de molt buscar, vaig trobar unes teles de piqué semblants.
Quan ho tenia tot.. plafff!!! "la gran caiguda".
Jo no podia cosir-lo i li vaig demanar a la Cristina de No paris de cosir si m'ho podia fer; les que la coneixeu ja sabeu que no té mai un no per resposta.
Així que el mèrit d'aquesta meravella d'arrullo és seu.
La Núria va néixer ahir, i ja deu estar gaudint de l'embolcall!!!!!!!!!!
BONA PASQUA!!!!!!!
Merci Cristina, sense la teva ajuda la Núria no hagués tingut el seu "arrullo".
BONA PASQUA!!!!!!!
Merci Cristina, sense la teva ajuda la Núria no hagués tingut el seu "arrullo".
Ostres Antònia que xulo aquest arrullo!!
ResponEliminaEl mèrit ésde les dues, a tu perquè et van fer l'encàrrec i a la Cris per ser tant bona amiga! El fet és que la Núria ja té el seu arrullo i l'estarà siafrutant molt!
Petonets artistasses!!
Ohh!! Que bonic t'ha quedat Antònia!! Felicitats!!
ResponEliminaQuina cucada d'arrullo!!!! El patró és molt original.
ResponEliminaAnna
Maquíssim, Antònia! Entre les dues us ha quedat un arrullo molt i molt i molt bonic! Les robes són molt dolces i finetes, el forro de cigronets també! En fi, ja ho veus, m'encanta! La Núria estarà ben calentona!
ResponEliminaUn petoneta,
Que macos que queden sempre aquests arrullos...una abraçada Antònia!!
ResponEliminaEs preciòs, i des de que vaig veure aquest "arrullo" vaig quedar prendada d'ell.
ResponEliminaQuin gust teniu totes dues.
Petonets
Per favooooor! Quin arruyo taaaaaaaaaaaaant bonic !!!! Fa mil anys que en vaig fer un i fa temps que volia repetir-lo... a veure quan m'animo!
ResponEliminaFelicitats a les dues, per triar aquestes teles tant mones i per fer-lo!
Petonets antonia, ens veiem aviaaaaaaaaaaaaat!!!!
Gràcies a tu Antònia per demanar-me si te'l podia cosir, em va fer molta il.lusió...Segur que tu hauries fet el mateix ;) I que contenta que estic que l'haguem acabat a temps! Just a temps!!!! Un petó molt gran guapa!!!
ResponEliminaÉs preciós felicitats a la Cristina que és un sol i felicitats a tu per la combinaciô de robes. Per cert et va recuperant bé?. Petons i cuida't
ResponEliminaPerò quina monada!!! Que calenteta que deu estar la Núria!
ResponEliminaUna abraçada Antònia, espero que estiguis millor!
Antònia, em sap greu lo del teu accident però quina sort poder comptar amb algú com la Cristina per ajudar-te. Us ha quedat genial !!
ResponElimina1 petó i espero que ja estiguis recuperada !!